Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar

La Font Wallace a Barcelona

10-11-2020
La Font Wallace a BarcelonaLa Font Wallace a BarcelonaLa Font Wallace a Barcelona
La Font Wallace a BarcelonaLa Font Wallace a BarcelonaLa Font Wallace a Barcelona

El Passeig de Gràcia és un museu obert a l’aire lliure. S’hi respira la Barcelona del 1900: les cases modernistes, els panots dissenyats per Gaudí, els fanals d’en Falqués que es retorcen i que s’aguanten per un banc de trencadís… i noves incorporacions que embelleixen l’espai com les escultures de l’Oda a Barcelona de Ernest Maragall als Jardinets o l’Homenatge al Llibre de Joan Brossa a la Gran Via.

A la cantonada del Passeig amb la Gran Via ens aturem al costat d’una de les 1.000 fonts de la ciutat… Si has viatjat a Paris segurament et serà familiar: és la Font Wallace.

Es tracta d’una font pública d’aigua potable que es va fer en sèrie, dissenyades el 1872 per Charles E. Lebourg i finançades pel filantrop anglès i resident a París, Sir Richard Wallace i que es van distribuir per grans ciutats de tot el món: Barcelona, Rio de Janeiro, Lisboa, Londres, Moscou, Montreal, Zurich, Los Angeles, Nova Orleans, Montevideo, Amman, Jerusalem i altres.

Qui era Wallace?  Doncs un home anglès que havent rebut d’herència una gran fortuna, va voler compartir-la a la ciutat on residia, París, amb la construcció d’un hospital i la instal·lació de les fonts. Les fonts van beneficiar sobretot la població pobra que tenia un accés limitat a l’aigua potable però a més a més, embellien la ciutat: així doncs, eren útils i eren de gran bellesa.

A Barcelona n’hi ha 3 d’originals: la del Passeig de Gràcia, la de la Rambla de Santa Mònica davant del Museu de Cera i la del Museu de les Aigües a Cornellà.

També hi trobem unes rèpliques, les Neo-Wallace: a la Rambla tocant la Plaça Reial, a la Diagonal amb Roger de Flor, a la Gran Via davant la Monumental i al Parc de la Ciutadella.

Anem a la descripció: quatre cariàtides (dones amb funció de columna) amb vestits hel·lènics sostenen una cúpula decorada amb quatre peixos. Representen les quatre Estacions de l’any i quatre Virtuts: l’Hivern/la Bondat, la Primavera/la Senzillesa, l’Estiu/la Caritat i la Tardor/la Sobrietat. El misteri dels ulls de les dones de pentinat jònic no el conec, sols veig que dues els tenen tancats (Primavera i Tardor) i dues tenen els ulls oberts (L’Hivern i l’Estiu).

Fetes en ferro colat, són d’un color verd fosc i de grans  dimensions: 2,71m d’alçada ben visibles, sobretot a les cantonades. El raig d’aigua cau pel mig  i brolla sempre. També hi ha una aixeta (ara un botó) a la part baixa lateral que recull l’aigua amb una petxina. 

Però per què a Barcelona? Hi ha 2 versions, la primera diu que una dotzena de Fonts Wallace van arribar per l’Exposició Universal del 1888 i van ser regalades de Wallace a Rius i Taulet, l’alcalde de la ciutat aleshores. La segona diu que podrien haver estat proporcionades per la Companyia d’Aigües: sols a Barcelona, a la base hi apareix el nom de “Societat General de Aguas de Barcelona” amb la inscripció “Agua tomada directamente del contador” i l’escut de la ciutat.

Us convido a recórrer els carrers, a buscar les diferències entre les originals i les Neo i, és clar, a beure la “deliciosa” aigua  de Barcelona!

Marina Espuñes